Tattoo show.... digo.. Port Aventura!!

Hola!! hoy.. doblete!!!
El passat diumege vam estar a Port Aventura... pero sincerament allo semblava el Tattoo Show!! deu meu!! tothom portava un tatuatge!! Vaig veure coses com:
- Un tatuatge al pit de un noi amb el nom "JOSE" que li ocupava tot el pit... i amb una tipografia horrosa!!
- Un tatuatge a un pectoral de un noi amb una cara de un indio.
- Incontables tatuages dignes de pati de escola amb inicials escrites amb algo amb no mes precisió que un compas del tot a 100.
- Un tatuatge que portava una tia de un escorpí que semblava un pockemon.
- Un tatuatge de un tio amb una esvàstica... rollo American History X, pero a 1 metre de distancia, pa cagarse...
- Una iaia de nose.... 70 anys? amb un tatuatge de un cor i algo que posava "mum" o noseque...
"pa flipá!!", jo diria que 1 de cada 3 persones tenia un tatuatge... :)

A tot aixo... vam pujar a la nova atracció "Huracan Condor"... DIOSSSSS!!! és brutal!!!!, es una plataforma que s'eleva 100 metres i despres caus en caiguda lliure duran 82 metres... els ultims 18 son per la frenada... Es una experiencia brutal, al meu parer... infinitament millor que la que proporciona el dragon khan. Podriem definirho en 4 etapes.
1- La plataforma s'eleva: estas cagadet, pero et creus molt "macho"
2- La plataforma continua elevantse i veus el punt mes alt del dragon khan abaix, molt abaix teu, casi sembla de joguina.... alla et començes a cagar, perque penses coses com... "si el dragon khan ja em va impressionar... ara mateix estic el DOBLE d'alt!"... normalment mires cap a dalt, i veus que encara queda un bon troç.... motiu de mes per cagarse a sobre...
3- Arribes al punt mes alt i es para en sec: ET CAGUES, alla ja tens un ginye que "pa que", estas com a 3 vegades la altura del dragon khan, tot sembla de joguina, i et cagues a sobre, perque penses que si lo de ara ha sigut fort, ara ve la caiguda i saps que et cagaras a sobre... encara més!
4- Notes una estrabada als hombros... és el moment... la atraccio baixa FOLLADA cap abaix, notes la velocitat i sembla que tot s'acabi... veus el mon passar a tota velocitat, pero no para de baixar... de sobte, un fre en sec i tornes a estar al punt 1....
Baixes de la atracció i encara no t'ho creus, pero si... ENCARA ESTAS VIU!!! i acte seguit et tornes a posar a la cua... AIXÒ S'HA DE REPETIR!!!!!!!
:)

Síndrome "Kurt Cobain"

Hola a tots, feia molt de temps que no actualitzava, i sempre habia volgut escriure aixo... el que jo anomeno el síndrome "Kurt Cobain". Kurt Cobain era el cantant del grup de música Nirvana, que es va fer famos per la seva estètica grunge, que es va posar tant de moda en la meva época quinzeanyera. El senyor en cuestió es va acabar suicidant quan estava en pleno apogeo, i diria que encara no estan clars els motius (molta gent li fot les culpes a la seva dona, altres diuen que estava pirat), pero jo segueixo sense saber-ho.
Dons be, tot això be perque aquesta moda grunge va portar amb si moltes gresques, borratxeres i demases coses bones, pero també va portar certes coses no tant bones, com sentiments "self-destruct" (soc una merda, la vida es una merda), aillament, etc etc. He de reconèixer que, com tots en plena adolescència, he passat per aquests moments pero, com tot en aquesta vida, s'acaba superant, i acabes veient "mes enllà". Tot i així, em sorprèn veure que a dia d'avuí encara hi ha gent amb sentiments com aquests, amb ganes de que acabi tot, i amb un sentiment de que la vida es una merda i que ell/a sol esta en aquest mon per patir... res més lluny!! no se perque hi ha gent que encara pensa aixi, sol fa falta posar les notícies i veure el que passa al mon, com per poder estar alegre de estar radere de la tele, i no a on estan passant les images: atemptats, guerres santes, masacres, assessinats... joder!! jo encara estic viu i tinc un plat a taula cada nit!! és molt no??
No vull fer demagògia de "usar y tirar" o sigui que no vull donar sentiments moralistes ni res, alla cada un amb el q pensi, de fet, jo sempre he sigut molt simple: si la cosa va be: feliç, si la cosa va malament: trist. Pero sempre intentant arreglar les coses, amb ajuda o sense.
Ja n'ha ha prou de amargarse la vida pensant amb coses absurdes, pensa en el que faràs dema, i en com pots ferho en menys temps i mes ràpid, per poder tenir temps lliure per tu mateix, no?

A la merda tot! Alegría!!

Crec que gent així n'hi ha molt poca... la Estefania i el Humbert diria que son dels pocs que conec que son així, i és digne de elogi :D Jo no ho soc... en el fons soc una mica pessimista, pero poc a poc intento ser-ho menys, per poder viure millor :)

un post mes... per no adormirme...

Aqui estem, un dia mes, passades les 18 a la feina.. fent hores i veien com el rellotge avança extremeadmanet l-e-n-t... tic .... tac. .... tic ... tac .... i avui surto a les 19... en fi, q hi farem.... encara falten 25 minuts pero es fan pesats pesats.... ahmmmmm.....