l'Incansable Recerca

Bé, seguint amb el rollo de l'últim post de derives, vaixells i aigues més clares us deixo aqui no un poema sino una cançoneta que m'ha vingut al cap. Se que hi ha alguns accents (diacrítics i tal...) que falten però es que ja és tard :P

és ben fosc, la lluna em fa companyia
tot i així em sento sol, em manca la pau
que sol omplir-me el cor.

com pot ser, que el temps passi tant depressa
i el que tinc al voltant m'ignori del tot
i sense cap pietat.

TORNADA:
se que puc respirar però sovint em falta l'aire
qui m'ho pot explicar? faig jo res d'estrany?
algú sap la manera de despertar d'aquest malson
que em te atrapat?

tan perdut que ni tan sols trobo l'esma
de corregir el meu romb i anar a la recerca
d'un nou mon millor.

se que no deu ser gaire difícil
potser em pots ajudar
i fer el cami plegats.

TORNADA (que per això es diu així)

Si algun día voleu sentir-la cantada...només m'ho heu de demanar a cau d'orella.