Perdut

De sobte va passar.
Un antic company de viatge.
Amant de la mar
els díes de fort oratge.
I si no ets real?
Reflex d'un anhel egoista?
La llum no s'esvaeix.
De tant en tant tintineja.
Seràs tu el màgic far
que em portarà a casa?

P.D.: Que fàcil és amagar els sentiments sota un vel de barroeres paraules. Que fàcil és perdre el temps amb covardes esperances.

Vet aquí una vegada...

Temps enrere va existir un fugaç món on la Felicitat i la Ignorància matàven el temps fent-la petar sobre qualsevol cosa que els donés significat fins que, un "bon" dia, van coneixer la Curiositat que les va posar catxondes i tot se'n va anar a fer punyetes.

I si no em creieu...pregunteu a qualsevol gat.