Be, per on començar...potser el millor (encara que és redundant ja que sortirà l'hora a la part de baix del missatge) es l'hora...com a minim servira per veure el temps que ha passat entre que l'escric i el publico.
Son les 00:26.
El problema es...la sindrome del full en blanc...allò que passa quan tens un paper o qualsevol altre mitja per escriure i està completament en blanc...que escric? perque? No tinc res a dir...i el que podria dir no es prou public com per ser escrit aqui o sigui que tornem al punt de partida: el no res.
Podria parlar de qualsevol tema informatic i avorrir a qualsevol persona que llegis això...o també...podria divagar sobre la bogeria de crear una inteligència artificial prou capaç per superar al seu "pare" o "creador" o com volgueu dirli que, al cap i a la fi, es el que espera qualsevol progenitor de la seva prole no?
Però no...tres paràgrafs escrits i no hi ha res que valgui la pena destacar...podria optar per escopir qualsevol frivolitat de caire "erotico-festiu" i fer "gracia" pero la veritat...no son hores i tampoc en tinc ganes.
També podria parlar de l'eterna incomprensió entre homes i dones...un "leitmotif" que ens acompanya durant tota la vida sense el qual no podriem viure...que hi farem...ningú pot negar que l'home (i aqui em refereixo a home en sentit genèric) és complicat de mena...diferències insignificants que se sumen unes amb les altres i creen barreres insalvables per mandra a voler solucionarles la majoria de les vegades.
Curiós això d'escriure sobre res i que en surti més del que esperaves...però be...que es la vida sino una eterna contradicció? Un cúmul d'estupidesa potser la definiria millor...
Be, i demà una altre dia que passarà com qualsevol altre...només desitjar que en la guerra entre les coses bones i les dolentes...guanyin les bones i es pugui passar una mica millor.
Son les 00:45.
Bona nit.