Requiescam in pace cactus del trenet...

Avui no se per què, "mira tu por donde" i ves qui ho diria, m'ha donat per parlar sobre un tipus de plantes, podríem dir que... peculiars, com son les Cactàcies o, com son més conegudes, els cactus.

Es calcula que les cactàcies van evolucionar far uns 30 o 40 milions d'anys al continent americà que es veu que ja feia 10 milions d'anys que s'havia estat separant del que ara és l'Àfrica. Es troba a zones àrides com els deserts i les tundres. Increïble no? 40 milions d'anys visquen en deserts i encara volten pel mon.

Els cactus tenen dues característiques principals. La primera és que les fulles han evolucionat cap a la forma d'espina per tal de no perdre aigua i que a la vegada els procura una molt bona protecció contra els animals assedegats i la segona es que, realitzen la fotosíntesi a la tija que és molt més gruixuda del normal i que acumula força quantitat d'aigua.

Realment, l'adaptació al medi dels cactus és quasi perfecte... de fet, l'única pega que els trobo és que PUNXEN! perque mira tu si en tenen de coses bones que fins i tot absorbeixen les ones electromagnètiques! o es que no heu sentit mai això de posar un cactus al costat de l'ordinador?


Us heu punxat mai amb un cactus? i no em refereixo a un cactus d'aquests de punxes grans sino d'aquests amb punxes d'aquestes tan fines i petites que semblen agulles.

Jo si.

Fa molts anys, tenia un test de fusta en forma de trenet on hi cabien 3 testos d'aquests petitets, un a cada vagó. Havia estat a la meva habitació durant molt de temps sense que m'hagués cridat mai l'atenció però... al final... aquell tren de fusta amb rodes vermelles em va cridar prou l'atenció com per agafar-lo de sobre del xifonier i jugar amb ell com si fos un tren de joguina. Però... aquelles coses que passen... que perds l'equilibri i patam! Vaig caure amb tan mala fortuna que la meva mà esquerra va quedar plena de punxes d'un dels cactus.

No recordo que va passar a continuació... suposo que deuria plorar i que ma mare o mon pare em deurien treure les punxes amb agulles o quelcom similar...el que si que se es què va passar més tard...

Vaig anar a cercar un martell a la caixa d'eines, vaig pujar a la meva habitació, i vaig esclafar un per un els tres cactus amb un cop de martell. Aquells cactus ja no em tornarien a punxar més.

Vist des d'avui, amb la perspectiva dels 20 anys que fa d'aquests fets vaig cometre un "herbicidi" que no te cap tipus de justficació. El cactus que em va punxar no tenia cap culpa i encara menys els seus dos companys que van patir els danys col·laterals.

Des d'aquell dia (que jo recordi), no he tornat a matar i ni tan sols maltractar cap altre cactus... de fet... ara fins i tot es podria dir que els admiro com a espècie.

Cactus del trenet de fusta, perdoneu a aquell nen rabiós que, en un mal dia, us va matar. No sabia el que es feia.