Paraules parauloses...
Sona bé no? "parauloses"...bé la veritat és que és un recurs que m'agrada fer servir això d'adjectivar amb la mateixa paraula una mica canviada però..aquest no és el tema d'aquesta entrada. Seguiu llegint i veureu de que va tot això...
Sovint, quan m'avorreixo, em poso a cercar paraules que no conec a qualsevol diccionari que trobi per internet o directament al Google però el que m'agrada més és posar una paraula que ja conec al wordreference.com i mirar el llistat que apareix a mà esquerra de la pàgina amb el títol "Ver También". Si trobo alguna paraula que no conec, hi faig clic i l'aprenc.
Però avui n'he trobat una que m'ha obligat a saber-ne més perque la definició de wordreference és... una mica vaga i diu això: "Texto sin significado, pero con gran valor estético por su eufonía y el poder evocador de sus palabras, sean reales o inventadas."
Tomaya! Això és la descripció de la paraula jitanjáfora.
La veritat és que he flipat una mica amb lo de "texto sin significado pero con gran valor estético" i lo de la "eufonia" i "evocador". No. N'havía de saber més i, com no pot ser d'altra manera, l'he posat al Google i...PAM! Wikipedia al poder! Aquí teniu el link: jitanjáfora.
Així doncs...son composicions poètiques fetes amb paraules maques que no volen dir res! És genial! No us podeu imaginar la de vegades que m'he preguntat a mi mateix pel significat de les paraules en si, és a dir, les paraules buides del significat que li donem nosaltres i que fa que siguin maques o lletges com per exemple..."albada"... que n'és de maco això de veure sortir el sol i veure despuntar els primers rajos de llum oi? però...i si albada tingués el mateix significat que "mort"? A que ja no seria tan maca eh?.
La jitanjáfora ens allibera del pes del significat centrant-se només en l'estructura que el conté...és com ser superficial però amb el lleguatge XD.
Mireu! si no m'equivoco crec que aquest poema de Mariano Brull dona nom al propi recurs literari:
JITANJÁFORA
Filiflama alabe cundre
ala olalúnea alífera
alveola jitanjáfora
liris salumba salífera
Olivia oleo olorife
alalai cánfora sandra
milingítara girófora
zumbra ulalindre calandra.
La veritat és que trobo que és una gran paraula. Us animeu a fer una poesia jitanforosa? :P
Sovint, quan m'avorreixo, em poso a cercar paraules que no conec a qualsevol diccionari que trobi per internet o directament al Google però el que m'agrada més és posar una paraula que ja conec al wordreference.com i mirar el llistat que apareix a mà esquerra de la pàgina amb el títol "Ver También". Si trobo alguna paraula que no conec, hi faig clic i l'aprenc.
Però avui n'he trobat una que m'ha obligat a saber-ne més perque la definició de wordreference és... una mica vaga i diu això: "Texto sin significado, pero con gran valor estético por su eufonía y el poder evocador de sus palabras, sean reales o inventadas."
Tomaya! Això és la descripció de la paraula jitanjáfora.
La veritat és que he flipat una mica amb lo de "texto sin significado pero con gran valor estético" i lo de la "eufonia" i "evocador". No. N'havía de saber més i, com no pot ser d'altra manera, l'he posat al Google i...PAM! Wikipedia al poder! Aquí teniu el link: jitanjáfora.
Així doncs...son composicions poètiques fetes amb paraules maques que no volen dir res! És genial! No us podeu imaginar la de vegades que m'he preguntat a mi mateix pel significat de les paraules en si, és a dir, les paraules buides del significat que li donem nosaltres i que fa que siguin maques o lletges com per exemple..."albada"... que n'és de maco això de veure sortir el sol i veure despuntar els primers rajos de llum oi? però...i si albada tingués el mateix significat que "mort"? A que ja no seria tan maca eh?.
La jitanjáfora ens allibera del pes del significat centrant-se només en l'estructura que el conté...és com ser superficial però amb el lleguatge XD.
Mireu! si no m'equivoco crec que aquest poema de Mariano Brull dona nom al propi recurs literari:
Filiflama alabe cundre
ala olalúnea alífera
alveola jitanjáfora
liris salumba salífera
Olivia oleo olorife
alalai cánfora sandra
milingítara girófora
zumbra ulalindre calandra.
La veritat és que trobo que és una gran paraula. Us animeu a fer una poesia jitanforosa? :P
3 Comments:
bacila ausin filan
sal ofana fressa
tarim arilza mustarda
melsa donzelga felata
galata guelata guirolga
canun silàndrop nandif
nan cal fa celau
unani falici ferrassa
guilumau nuix
tomayaaa d'aqui a rimas y leyendas!!
jaja com m'ha molat la jitanjáfora, es super curiós. No se a quina època va sorgir, però els dadaistes feien recitals de poesíes que anaben construint a partir de retalls de paraules que anaben treien d'un sac. Osigui que sortien històries random total, sense cap mena de sentit però precisament per això eren maques, perque nomès es fixaben en la "melodia" de les paraules. D'algu mhavia de servir lo del Dadaisme. L'art va més enllà de la raó!!! (has sentit pere? ;P )
By
drumu, at 10:18 AM
ostres acabo de llegir a la wiki "...La jitanjáfora fue cultivada por algunos artistas de vanguardia, especialmente por los dadaístas." :D veus ja deia jo, si esque... sóc una crac =W= arrodillaos ante mis pies!
By
drumu, at 10:54 AM
uluu ulu, taba jo escoltant una canço en anglès i he tornat a llegir la jitanjáfora... i relfexionant sobre el tema de si es absurd o no... PAM en tos los morros! pregunta: perquè ens molen més les caçons en anglès o altres idiomes que no pillem? perquè ens deixem invair pels sons de les pròpies paraules més que en el propi significat i això ens triunfa! te das cuen!!! reflexionem-hi siusplau reflexionem-hi. La majoria de cançons solen tenir una lletra cursi, o pocafeina, per això quan ho entenem diem que son una merda... jolin la jitanjáfora!! he descobert la sopa d'all nene! (m'estic avorrint a la feina X_x)
By
drumu, at 1:44 PM
Publica un comentari
<< Home