Salvem MobuzzTV!

Pozi, sembla que el tema crisi també els afecta a ells. La veritat es que des que van començar em miro els programes que fan de tant en tant i m'agrada. Tant és així que he fet una donació a veure si surten del "bache".


Si per casualitat llegeixes això i t'agrada MobuzzTV...ja saps que toca!

Don't Worry, Be Happy

En el decurs de les nostres patètiques vides, i com a conseqüència del nostre afany per a dur a terme el decepcionant propòsit de l'existència de la nostra especie (si voleu saber que vull dir amb això de ?patètiques? i ?decepcionant? ho podeu llegir en algun escrit anterior on parlava de titelles i formoses forneres.), hem hagut de cercar diferents indicadors que mostrin l'èxit de la nostra empresa i un d'ells és la felicitat.

Podríem dir que la felicitat és un indicador emocional que augmenta o disminueix segons la percepció de si és correcte o incorrecte el nostre entorn ja sigui físic, social, o qualsevol altre tipus d'entorn que hi hagi.


Si arribat aquest punt us interessen les meves divagacions, podríeu arribar a preguntar-vos per què he triat la felicitat d'entre tots els indicadors emocionals que ens turmenten? La raó és que crec que la felicitat és un meta-indicador, és a dir, un indicador global o un indicador que es nodreix de l'estat d'altres indicadors i, per tant, fa més fàcil el parlar-ne. És com simplificar una equació matemàtica.

El cas és que, com m'avorria ara fa un moment, i el fet d'avorrir-me m'ha fet una mica més infeliç, he pensat que triaria un tema per escriure quelcom i ser una mica més feliç amb el resultat tot pensant també que, potser, el comentari d'algú sobre el meu post farà que sigui encara una mica més feliç.

Escriure el paràgraf anterior, al seu torn, m'ha provocat una profunda tristesa (d'acord, no és tan greu com sembla però queda bé aquí escrit) que, com podreu imaginar, m'ha fet irremeiablement més infeliç i m'ha obligat a pensar en anar a la nevera a veure que hi ha per picar però MERDA! estic a règim: infelicitat una altra vegada.

En aquest paràgraf soc una mica més feliç perquè he aconseguit vèncer la nevera i el seu contingut maligne però ja us adverteixo des d'ara mateix que si aquest règim no dona com a resultat un aprimament palpable en un parell de setmanes més...ho heu endevinat! Seré més infeliç.

Al final he arribat a la conclusió que la millor manera de ser feliç del tot és no havent-ho de ser com per exemple...les pedres. Les pedres no son ni felices ni infelices...simplement son pedres...bé, això és el que sempre m'han dit però...a veure si ara resultarà que si que ho poden ser i ens han dit que no simplement perquè no ens hi capfiquem i siguem infeliços...

Quin fàstic! Havia aconseguit per un moment ser més feliç pensant què maco seria ser una pedra i vaig i em tiro pedres a la teulada pensant que potser si que pateixen de la malaltia de la felicitat.

Què difícil és la existència...fins i tot per les pedres.

Stargate SG-1 en català i en pando!

He decidit fer una pujada d'Stargate SG-1 en format Pando per donar una empenteta a tots aquells que l'esteu descarregant en català.

Començaré per la primera temporada i si veig que la cosa te acollida...doncs seguiré :P

Els enllaços Pando els podeu trobar a la secció "més coses sobre Stargate" que hi ha al menú lateral sota el llistat de temporades que comparteixo amb la mula.

Si us ho descarregueu amb el Pando seria genial que ho posessiu a compartir amb la mula i així aconseguim que hi hagi més fonts i com a conseqüència d'això...que vagi tot més ràpid.

Apa! Que ho disfruteu!

I es va fer el cine...

Dins d'aquesta fase introspectiva per la que està passant aquest blog (no m'acostumo a dir-li "bloc"), no hi podia faltar la del meu primer cine (sempre i quan descartem com a cine el cinexin, es clar).

No recordo gaires detalls d'aquell dia però el més probable es que fos un dia de vacances perque els caps de setmana acostumava a passar-los amb la bici voltant amb els amics i entre setmana, després del cole, tenia unes quantes extralectives la qual cosa només deixa dies extra a l'estiu, setmana santa i nadal.

El cas es que els meus pares i jo vam anar al cine d'El Masnou que estava (i dic estava perque no se si encara hi és) en un dels carrers que queden perpendiculars a la N-II, baixant a ma dreta si no recordo malament.

Vam anar a veure una sessió doble (o triple? després ho explico...) d'aquestes que es portaven abans de tot això dels multicines. La primera peli era la de "Sufre Mamón" amb els Hombres G que, per si no la heu vist, va una mica del que diu a la cançó i li posen polvos pica pica als "malos". Aquí teniu un link a imdb: Sufre mamón.


I la segona peli va ser "Mordiscos peligrosos (Once Bitten)" que va d'una vampiressa mala malosa que xucla la sang als jovenets per mantenir-se jove i fantàstica amb la peculiaritat que, en comptes de xuclar la sang del coll, la xucla de l'entrecuix (i no! no és una peli porno...). Aquí us deixo un parell d'enllaços de la peli que em va costar una mica de trobar ja que no recordava més que això de la xuclamenta peculiar :P
Pelis de vampiros, Once bitten.


Així doncs, any 1987/88, és a dir, ara fa 20 anys... que es diu aviat eh? Per cert... el jovenet que es xuclat a la peli és en Jim Carrey! Qui ho havia de dir...i jo que pensava que la primera que havia vist d'en Carrey era la del "detective de mascotas" Ace Ventura.

Ah! Ara us explico lo de "triple" d'abans. Resulta que en aquest mateix cine vaig veure "Un pez llamado Wanda" però no recordo si va ser el mateix dia o un altre. La veritat, es que tindria més sentit que fos el mateix dia perque no m'imagino a ma mare entrant voluntàriament al cine per veure los Hombres G i una peli de vampiros no apta pel seu fill de 9 anys (en serio, hi ha una escena en un emprovador de roba que aconsegueix que un nen flipi bastant).


Realment, va ser un gran dia que ha perdurat a la meva memòria, i perdurarà, com un grat record d'infància.

Requiescam in pace cactus del trenet...

Avui no se per què, "mira tu por donde" i ves qui ho diria, m'ha donat per parlar sobre un tipus de plantes, podríem dir que... peculiars, com son les Cactàcies o, com son més conegudes, els cactus.

Es calcula que les cactàcies van evolucionar far uns 30 o 40 milions d'anys al continent americà que es veu que ja feia 10 milions d'anys que s'havia estat separant del que ara és l'Àfrica. Es troba a zones àrides com els deserts i les tundres. Increïble no? 40 milions d'anys visquen en deserts i encara volten pel mon.

Els cactus tenen dues característiques principals. La primera és que les fulles han evolucionat cap a la forma d'espina per tal de no perdre aigua i que a la vegada els procura una molt bona protecció contra els animals assedegats i la segona es que, realitzen la fotosíntesi a la tija que és molt més gruixuda del normal i que acumula força quantitat d'aigua.

Realment, l'adaptació al medi dels cactus és quasi perfecte... de fet, l'única pega que els trobo és que PUNXEN! perque mira tu si en tenen de coses bones que fins i tot absorbeixen les ones electromagnètiques! o es que no heu sentit mai això de posar un cactus al costat de l'ordinador?


Us heu punxat mai amb un cactus? i no em refereixo a un cactus d'aquests de punxes grans sino d'aquests amb punxes d'aquestes tan fines i petites que semblen agulles.

Jo si.

Fa molts anys, tenia un test de fusta en forma de trenet on hi cabien 3 testos d'aquests petitets, un a cada vagó. Havia estat a la meva habitació durant molt de temps sense que m'hagués cridat mai l'atenció però... al final... aquell tren de fusta amb rodes vermelles em va cridar prou l'atenció com per agafar-lo de sobre del xifonier i jugar amb ell com si fos un tren de joguina. Però... aquelles coses que passen... que perds l'equilibri i patam! Vaig caure amb tan mala fortuna que la meva mà esquerra va quedar plena de punxes d'un dels cactus.

No recordo que va passar a continuació... suposo que deuria plorar i que ma mare o mon pare em deurien treure les punxes amb agulles o quelcom similar...el que si que se es què va passar més tard...

Vaig anar a cercar un martell a la caixa d'eines, vaig pujar a la meva habitació, i vaig esclafar un per un els tres cactus amb un cop de martell. Aquells cactus ja no em tornarien a punxar més.

Vist des d'avui, amb la perspectiva dels 20 anys que fa d'aquests fets vaig cometre un "herbicidi" que no te cap tipus de justficació. El cactus que em va punxar no tenia cap culpa i encara menys els seus dos companys que van patir els danys col·laterals.

Des d'aquell dia (que jo recordi), no he tornat a matar i ni tan sols maltractar cap altre cactus... de fet... ara fins i tot es podria dir que els admiro com a espècie.

Cactus del trenet de fusta, perdoneu a aquell nen rabiós que, en un mal dia, us va matar. No sabia el que es feia.

Paraules parauloses...

Sona bé no? "parauloses"...bé la veritat és que és un recurs que m'agrada fer servir això d'adjectivar amb la mateixa paraula una mica canviada però..aquest no és el tema d'aquesta entrada. Seguiu llegint i veureu de que va tot això...

Sovint, quan m'avorreixo, em poso a cercar paraules que no conec a qualsevol diccionari que trobi per internet o directament al Google però el que m'agrada més és posar una paraula que ja conec al wordreference.com i mirar el llistat que apareix a mà esquerra de la pàgina amb el títol "Ver También". Si trobo alguna paraula que no conec, hi faig clic i l'aprenc.

Però avui n'he trobat una que m'ha obligat a saber-ne més perque la definició de wordreference és... una mica vaga i diu això: "Texto sin significado, pero con gran valor estético por su eufonía y el poder evocador de sus palabras, sean reales o inventadas."

Tomaya! Això és la descripció de la paraula jitanjáfora.

La veritat és que he flipat una mica amb lo de "texto sin significado pero con gran valor estético" i lo de la "eufonia" i "evocador". No. N'havía de saber més i, com no pot ser d'altra manera, l'he posat al Google i...PAM! Wikipedia al poder! Aquí teniu el link: jitanjáfora.

Així doncs...son composicions poètiques fetes amb paraules maques que no volen dir res! És genial! No us podeu imaginar la de vegades que m'he preguntat a mi mateix pel significat de les paraules en si, és a dir, les paraules buides del significat que li donem nosaltres i que fa que siguin maques o lletges com per exemple..."albada"... que n'és de maco això de veure sortir el sol i veure despuntar els primers rajos de llum oi? però...i si albada tingués el mateix significat que "mort"? A que ja no seria tan maca eh?.

La jitanjáfora ens allibera del pes del significat centrant-se només en l'estructura que el conté...és com ser superficial però amb el lleguatge XD.

Mireu! si no m'equivoco crec que aquest poema de Mariano Brull dona nom al propi recurs literari:

JITANJÁFORA

Filiflama alabe cundre
ala olalúnea alífera
alveola jitanjáfora
liris salumba salífera
Olivia oleo olorife
alalai cánfora sandra
milingítara girófora
zumbra ulalindre calandra.

La veritat és que trobo que és una gran paraula. Us animeu a fer una poesia jitanforosa? :P

Una peli deliciosa...

Aquesta nit he vist Sin Reservas (No Reservations), una peli de na Catherine Zeta-Jones (Ocean's Twelve, La Terminal, Traffic) i n'Aaron Eckhart (Paycheck, The Core).

No us posaré aqui la sinopsi de la peli perque, per això, hi ha imdb.com però el que si us diré és que si us agraden les pelis amb dues cullerades de comèdia i un polsim de drama l'heu de tastar.

Apa! Siau i bon profit!